lunes, 28 de marzo de 2011

Modalitats

ESCALA I CORDA

El terreny de joc per a la pràctica de l'escala i corda, és el Trinquet.

CARACTERISTIQUES DEL JOC

La pilota a utilitzar en aquesta modalitat és la de vaqueta, amb pes oficial segons el Reglament.
El públic es col.locarà bàsicament a les galeries (llarga, del rest o del dau), a les escales de la zona del rest i sota la corda en un espai molt restringit. De vegades es pot ocupar l'escala del dau, però no es molt habitual.
Els equips per a la pràctica d'aquesta modalitat podran ser :
- Individuals (un contra un)
- Parrelles o trios (parella contra parella, parella contra trio, trio contra trio)
Els components de l’equip son:
-          Rest o Escalater
-          Mitger
-          Punter
-          Feridor
En el transcurs d'una partida, els jugadors podran intercanviar-se les possicions al terreny de joc.
Els Jutges d'una partida seran:
- L'home bo o jutge màxim de la partida, és qui tindrà tota l'autoritat i responsabilitat dins del recinte de joc amb decisions inapel·lables.
- Els jutges auxiliars (un al rest, l'altre al dau i un altre de corda).





FRONTO

El joc es desarrolla en el frontó, que consta de canxa, contracanxa i zona per al públic.

CARACTERISTIQUES DEL JOC
Les dimensions reglamentaries son de 25 metres de llarg amb una diferencia de +/- 5 metres, i 10 metres d'ample amb tamborí al rebot.
La pilota reglamentària és la de TEC, amb pes de 45 a 70 grams i un diàmetre que oscil·larà entre 38 i 40 mm.
Les partides oficials es disputràn a 50 tantos (10 jocs) amb possibilitat de començar de 5 o 10 tantos, marxant a l'estil valencià (comptant per quinze) alternant el "saque" els equips a cada joc jugat. La partida es deu de guanyar per un mínim de 2 jocs.
En qualsevol partida oficial hi haurà un mínim de 6 pilotes de les quals dues d'elles seran noves.
Seran bones les pilotes que peguen en el frontis més amunt de la xapa de falta.
Abans que un jugador efectue el saque, deurà avisar als seus contraris. El saque s'efectuarà botant la pilota abans de la ratlla que delimite l'esmenat saque, pegant-li segons l'habilitat del jugador. Seran bones les pilotes que peguen en el frontis més amunt de la xapa i que faça el primer bot després de la ratlla de FALTA marcada a la canxa.
                           


LA GALOTXA

La galotxa com s’entén en l’actualitat deriva de l’antiga modalitat de llargues, havent-se introduït la corda al mig. És la varietat del joc per dalt, on la pilota ha de passar per damunt de la corda situada al mig de la "canxa". És la modalitat actualment més practicada, per gran quantitat de pobles especialment a les comarques de l’Horta i de la Ribera Alta.
Les regles són bàsicament com les que heretà el tennis, la pilota ha de tornar-se de volea o al primer bot. Però la diferència està en la disposició dels jugadors al camp (rest, mitger i punter), la corda de galotxa i principalment, en la figura del feridor que té la missió de fer el "saque" o "ferida", com en la modalitat d’escala i corda.
La corda de galotxa es situa a la distància homologada, i el feridor es situa davall de la corda del mig. Per fer el "saque" el jugador solta la pilota per davant sense pegar-li ha de passar-la per dalt de la corda de galotxa i que caiga dins del dau. Els jugadors contraris la poden tornar de volea o al primer bot, sempre superant la corda del mig, i així alternativament fins que algun dels dos equips faça la falta.
La jugada que realitza el feridor és de precisió i molt complicada, ja que per una banda pot fer falta i perdre el "quinze" i per l’altra si fa una bona ferida el seu equip dominarà o fins i tot pot aconseguir el quinze directament.
Les partides són a 70 punts (14 jocs), cada joc val 5 punts i es divideix com la pràctica totalitat de les modalitats en 15-30-val-joc, com el tennis.
Com a principals competicions podem trobar el torneig interpobles i el trofeu de galotxa "El Corte Inglés", on en els últims anys ha dominat un poble situat al nord de València, Massalfassar.
Hi ha una iniciativa promoguda per la Federació de Pilota Valenciana i la Junta Central Fallera molt interessant que està recuperant aquest joc als carrers de la capital. És una varietat del joc, on no hi ha corda de galotxa, la ferida la realitza el resto de colp i la pilota ha de superar la corda del mig i després s’ha de jugar de volea o al primer bot.




LLARGUES
El joc a llargues és el més antic.
En aquest joc són de menester tres senyals, normalment tres ratlles en terra. Aquestes són:
- La ratlla del saque, que marca el punt d'on el jugador trau la pilota
- La de la falta, que indica la fita que ha de passar la pilota treta pel saque
- La ratlla del rest, que hom diu la ratlla del quinze.
A llargues es juga al carrer; en tots els pobles on es practica aquesta modalitat hi ha un carrer, escenari tradicional "de tota la vida", on es juga les partides. Sol ser d'un ample entre els vuit i els dues metres; de la ratlla del saque a la del quinze es compten vuitanta metres aproximadament, i la ratlla de la falta està a una distància que pot oscil·lar entre les cinquanta i els seixanta metros. La ratlla de la falta sol pactar-se a l'hora d'establir les condicions de la partida, puix que un saque millor que un altre pot, molt bé, donar a l'adversari l'avantatge d'unes metres.
Jugen tres jugadors contra tres, o quatre contra quatre, i també poden jugar tres i el quart de reserva (entra si hi ha un company cansat). El saque és el protagonista de la partida. El saque es fa botant la pilota sobre una banqueta, o botant-la en terra, o de bracet, es a dir, botant-se-la el jugador sobre el mateix avantbraç de la mà que llança la pilota. Els grans jugadors de llargues són coneguts amb el cognom dels seus pobles, i així es parla del Saque de Laguart, del Saque de Vilallonga o del Saque d'Alaquàs.
No cal dir que la pilota ha de passar la ratlla de falta, sota pena de ser considerada com a tal; els jugadors que són al rest poden tornar-la jugant-la enlaire, o després del primer bot, i el quinze es guanya quan la pilota, impulsada per qualsevol jugador d'un dels equips, passa, sense ser tornada de bo, de les ratlles del quinze o del saque. Aquesta segona possibilitat és més infreqüent; les més de les vegades es tracta d'un joc en què els qui són al saque ataquen, i els qui son al rest defensen la ratlla del quinze.

La defensa poden fer-la bé entrant a la pilota abans d'arribar o bé després que haja ultrapassat l'esmentada ratlla del quinze, puix que un bon saque pot llançar la pilota a més de cent metres. Per això els jugadors els jugadors que resten es col·loquen darrere de la ratlla, han de jugar de bo -és a dir, a l'aire o després del primer bot- i han de passar-la de la ratlla del quinze.





EL RASPALL

El raspall és també conegut per raspot o raspallot. El terreny de joc per a jugar pot ser el trinquet i el carrer, la diferència més notable respecte al joc a l'alt és que la pilota es juga sempre de bo, encara que rodole per terra, i com que la mà del jugador ha de raspar el paviment, per aquest motiu, el seu nom.
Les partides d'aquesta modalitat podran jugar-se de les següents maneres:
-          Individuals (mà a mà).
-          Dobles (2 contra 2)
-          Triples ( 3 contra 3)
Els components d'un equip son:
-          Rest
-          Mitger
-          Punter
Començada la partida, cada equip es col.loca en una part del trinquet, un al rest i l'altre al dau.
El saque es farà botant la pilota dins del dau i pegant-li en colp lliure (es podrà avançar el saque o posar qualsevol ratlla de falta segons pacte previ).
Una vegada efectuat el saque si la pilota arribarà al frontó per l'aire, es tornarà al primer bot a colp o al rebot del frontó (sempre que després no done un segon bot), i si la pilota arriba per terra es tornarà abans que pegue al tamborí, raspant amb la mà.
Es missió dels equips procurar que la pilota dels altres no arribe a la ratlla (al carrer) o al tamborí (al trinquet). En tot cas, guanya el quinze l'equip que aconsegueix que la pilota arribe, en les condicions esmentades, al tamborí o a la ratlla contrària.
Les partides es disputaran a 5 jocs (25 tantos), i la comptabilitat de cada joc és la mateixa que la del joc a l'alt: quinze, trenta, val i joc. Es juguen les partides a menys tantos perquè l'esforç del jugador es major, ja que la pilota va per terra i quasi sempre es bona, el que dona més oportunitats de jugar-la.
Al trinquet, tota pilota que s'encale a les galeries del rest serà quinze per a l'equip contrari. Quan la pilota toque escala o a algun espectador assegut en ella es considerarà parada, donat aquest cas, la pilota la trau l'equip que li correspon situant la pilota en terra, en la ratlla on a quedat parada la pilota.
Tot jugador que toque la pilota amb qualsevol part del cos que no siga la mà o l'avantbraç, perdrà el quinze.


No hay comentarios:

Publicar un comentario